Llibreta petita

La meva tornada a la rutina, amb la feina, mil i un metges, la rehabilitació, les activitats dels nanos, etc. no m'està permeten fer moltes coses darrerament.
He fet algunes proves amb pintures (que us ensenyaré properament) i alguna altra coseta.
Però avui el que us porto és una llibreta que vaig fer fa un temps per la filla d'una amiga de tota la vida, la Sílvia.
La seva filla Clara em va fer una faldilla per poder ballar als assajos de l'esbart, doncs jo no me'n sortia, i li vaig voler agrair fent-li una llibreteta per poder portar a la bossa, per això li vaig fer d'aquesta mida. Com que te una vena artística, vaig pensar que era una bona idea que la pogués dur sempre a sobre per quan li vingués la inspiració...

Li vaig fer diferents apartats separats per tal de que ella mateixa distribuís el que volgués en cadascun d'ells.
Fins la propera !!

Tornada a la normalitat

Avui, després de més de tres mesos del meu accident, he tornat a fer vida normal: portar als nanos a l'escola, anar a treballar, comprar, etc.

Quan avui he tornat a la feina, ho he fet acompanyada d'uns bombonets amb un punt de llibre, per tots els meus companys. La veritat és que la gent de la feina s'ha portat molt bé amb mi, i sempre tenia ànims d'un o altre,...bé, que m'he sentit molt acompanyada en la distància.

El punt de llibre és una tirita que representa les que cadascun d'ells han posat en el meu cor durant aquests dies, amb els seus correus electrònics, trucades o records que sentia de lluny pel telèfon quan algú altre trucava,...

I avui els hi he volgut tornar i agrair d'aquesta manera.

 

Per devant he posat un segell que he creat jo amb una planxa de goma, en forma de tirita, i que he embossat en platejat per què quedés en relleu. A sobre li he enganxat, amb volum, un cor troquelat en vermell.

Per radera he posat un "gràcies" i el meu nom.

 

També he preparat unes galetes pels pares delegats de l'escola, que també m'han enviat molts missatges d'ànim, i que vaig portar a la darrera reunió.

Són d'ametlles, i fetes amb la Thermomix que fa poc em va regalar la meva sogra. Boníssimes!!

Barret caigut

L'entrada d'avui fa referència a una nova petició de la meva filla: volia "un barret d'aquests que penjen"...
Així que, aprofitant que el pare Noel m'havia portat un telar que em permetia fer-lo sense costures, li he fet aquest que podeu veure a la foto.

Després de fer-li, i com que no se'l treu per res, una cosina el va veure en el dinar del dia 1, i ja he comprat les llanes per fer-li en gris.
Ara, espero que em faci propaganda !!